Hi ha menjar, menjar a tot arreu i moltes vegades no parlem del que es coneix com un petit mos que per menjar. Aix\u00f2 \u00e9s el que succeeix quan el menjar en \u00faltima inst\u00e0ncia acaba a les escombraries perqu\u00e8 hi havia massa o s’anava a fer mala abans de poder ser venuda. Curiosament aix\u00f2 es produeix en un m\u00f3n en qu\u00e8 cada vegada som m\u00e9s.<\/span><\/p>\n El Departament d’Agricultura dels Estats Units (USDA, per les sigles en angl\u00e8s)<\/span><\/a>\u00a0va estimar en 2010 que les deixalles d’aliments van representar un enorme 30 a 40 per cent del subministrament total d’aliments. O posar d’una altra manera: un sorprenent 133.000.000.000 de lliures i un valor de 161 mil milions d’\u00e8uros en aliments llan\u00e7ats a les escombraries.<\/span><\/p>\n La situaci\u00f3 era tan ca\u00f2tica que el 2015 l’USDA va decidir, per finalment reduir el malbaratament d’aliments, establir un objectiu, la meta de residus, una reducci\u00f3 del 50 per cent el 2030.<\/span><\/p>\n A Europa la situaci\u00f3 no \u00e9s molt millor. Cada any a Europa es llen\u00e7a a les escombraries la meitat dels aliments que es compren, l’Eurocambra ja ha mostrat la seva preocupaci\u00f3<\/span><\/a>\u00a0i es comencen a prendre mesures al respecte.<\/span><\/p>\n A Espanya recordareu el cas de l’exministre d’agricultura, Miguel Arias Ca\u00f1ete, quan el 2013 va afirmar\u00a0<\/span>“Jo em menge un iogurt caducat i no em senta malament”.<\/span><\/a>\u00a0En 2014,\u00a0<\/span>l’Ag\u00e8ncia Espanyola per al Consum, Seguretat Aliment\u00e0ria i Nutrici\u00f3 (AECOSAN)<\/span>\u00a0va publicar el\u00a0<\/span>“Cat\u00e0leg d’iniciatives nacionals i internacionals sobre el malbaratament alimentari”,<\/span><\/em>\u00a0ni m\u00e9s ni menys que 113 p\u00e0gines de document amb les iniciatives m\u00e9s interessants. Algunes com\u00a0<\/span>Huertos de Soria,<\/span><\/a>\u00a0la premiada\u00a0<\/span>Nice Fruit<\/span><\/a>\u00a0o\u00a0<\/span>La cuina furtiva<\/span><\/a>\u00a0porten anys treballant per optimitzar els recursos i, per tant, disminuir el malbaratament d’aliments.<\/span><\/p>\n Per assolir l’objectiu, cada un ha de fer la seva part. Segons la guia de AECOSAN, el malbaratament d’aliments es produeix a 5 nivells:<\/span><\/p>\n En la fase de producci\u00f3 prim\u00e0ria.<\/strong><\/p>\n En la fase de gesti\u00f3, manipulaci\u00f3 i emmagatzematge i en el condicionament o\u00a0<\/strong>transformaci\u00f3 (ind\u00fastria).<\/strong><\/p>\n En la fase de distribuci\u00f3 (majoristes i minoristes).<\/strong><\/p>\n En la fase de consum (llar i restauraci\u00f3).<\/strong><\/p>\n Canals curts de comercialitzaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n Com disminuir el malbaratament d’aliments a les cases.<\/em><\/strong><\/p>\n Anem a comen\u00e7ar aquesta humil guia per reduir el malbaratament d’aliments per les cases particulars. A les llars \u00e9s on es produeix un major malbaratament de menjar per factors organitzatius, si has llegit b\u00e9. Per\u00f2 \u00e9s on es pot actuar amb m\u00e9s facilitat. Nom\u00e9s es necessita actuar amb sentit com\u00fa i responsabilitat. Ac\u00ed van uns quants consells:<\/span><\/p>\n![\"Evitar](\"https:\/\/www.qualitatis.es\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/diagrama-residuos-550x413.png\")
<\/p>\n\n